Mirades

Ell meus ulls començen a llambrejar,
Una menuda perla s’esvarar per la meva galta
Els meus pulmòns començen a quedar-se sense oxigen,
Ell cor començà a palpitar accelerat.

Altra llàgrima,
Altra més.
No cessem.

Plore.

Una respiració ràpida s’escolta
Crits de dolor,
De sofriment.

Al meu entorn,
La gent em mira
I al creuar-se en els meus irritats ulls
Aparten les seves mirades,
Segueixin el seu camí.

Una mira darrere d’altra
Totes es desvaneixen.

Al meu llarg camí
Trobe atres ulls
Plens de llàgrimes,
Irritats,
Iguals,
Diferents.

Els mire,
Em miren,
No s’aparten…

M’afone en eixe mar
Però no es profund
Trobar-se en calma
Em trankilitza.

L’oxigen torna,
Ells meus ulls s’asequen,
Un somriuire llambreja ara al meu rostre.

Un día más

Un día más
esperando,
decidiendo,
soportando,
y asumiendo
tantas cosas,
que pienso
que mejor no pienso.

Un día más
asustada de mi misma.
Un día más
con ganas de huir.
Un día más
mirando por la ventana
sin ver nada,
sin verte a ti.

Pero aún con miedo
pretendo resistir
por que lo que quiero
es verte sonreir,
abrazarte,
escribir mil historias
en las que estas junto a mi.